Enquesta de Salut de Catalunya 2010-2014

“L’ESCA és un instrument del Departament de Salut que aporta informació poblacional rellevant sobre l’estat de salut, els estils de vida i la utilització de serveis sanitaris per tal d’establir i avaluar la política sanitària, explicitada en el Pla de salut de Catalunya, informació que no és disponible a través d’altres fonts o registres.”

El Departament de Salut acaba de publicar l’informe de resultats del 2013, un document de 81 pàgines en el qual es detallen, a més d’aspectes metodològics, les dades pels principals àmbits d’anàlisi: comportaments relacionats amb la salut, estat de salut, utilització dels serveis sanitaris i satisfacció, i característiques sociodemogràfiques.

També estan disponibles tots els informes i les dades en format excel dels anys anteriors. 

Al portal del Ministerio de Sanidad es poden consultar els informes de la Encuesta Nacional de Salud, i dreceres a la informació que publiquen 14 CCAA de les seves enquestes de salut específiques. D’aquestes últimes destaca una significativa diferència en l’actualització de les enquestes pròpies, per exemple la referència de Castilla y León és de 2003, la de Galicia de 2005, les de Murcia, Navarra i Castilla-La Mancha de 2006, i les de Madrid i d’Illes Balears de 2007, mentre que la resta son de 2012 o 2013. Aquesta primera variabilitat ja fa intuir que no tothom incorpora aquest tipus d’informació des del punt de vista de l’avaluació de les seves polítiques sanitàries, o és que potser no a tot arreu se n’assumeixen de la mateixa manera.

Entre les moltes dades que es poden analitzar de l'ESCA, a partir de l'últim informe m’ha cridat l’atenció una certa relació temporal entre el percentatge de població que va a urgències, quants ho fan a l’Atenció Primària, el percentatge d’ingressos, i la satisfacció global envers els serveis sanitaris utilitzats a l’últim any.

Em sembla que el gràfic no dona els resultats esperats, d’acord als canvis organitzatius impulsats des del Departament de Salut en dels darrers anys:

- El percentatge de població general que s’ha visitat a urgències no baixa, es manté relativament estable, ni puja el percentatge que va a les urgències ambulatòries, al contrari al 2013 cau notablement.

- El percentatge de població general que ha tingut algun ingrés hospitalari es manté.

- I per arrodonir-lo, es trenca la tendència favorable en satisfacció, i al 2013 puja de manera rellevant el percentatge d’usuaris insatisfets amb els serveis sanitaris utilitzats a l’últim any.

Clar que és una anàlisi molt global, i que hi han més dades que poden permetre afegir certa especificitat, per territoris, per grups d’edat i sexe, nivell d’estudis, classe social, etc.; tampoc son dades extretes de registres sistemàtics d’activitat... però alguna cosa ens està dient.

En els propers anys veurem com evolucionen els resultats de l’ESCA, presumiblement en relació als impactes dels recents canvis en l’orientació organitzativa i de finançament dels serveis de salut a Catalunya. La realitat és tossuda, ... la política sanitària no ho hauria de ser.