Orientant els Sistemes d'Informació dels proveïdors sanitaris al model de contractació de serveis

La novetat més rellevant del nou model de contractació i prestació dels serveis sanitaris del SISCAT (actualització Decret i versió navegable en castellà) és que es tenen en compta les característiques clíniques i les necessitats en salut a nivell poblacional, concretament l’estratificació per CRG (o algun altre sistema de classificació que valori cronicitat i severitat), l’envelliment, la càpita i la dispersió geogràfica.
 
La variabilitat entre les comarques pot arribar a ser molt significativa, tant en indicadors econòmics com de morbiditat. “L’assignació territorial en base poblacional té com a objectius l’equitat en la distribució dels recursos d’acord amb les necessitats de la població, la incentivació d’una millor accessibilitat i l’eficiència clínica, així com fomentar l'orientació dels serveis als resultats clínics i de salut”.

Esborrany del Projecte de Decret sobre la contractació i prestació dels serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut, i resum de continguts del Decret fet pel CSC.

De manera molt resumida, l’Atenció primària tindrà una contraprestació econòmica resultat del nombre de persones assignades a l’ABS, multiplicat per la càpita, i modulada d’acord amb factors de ponderació que tinguin en compte la morbiditat i altres factors si s’escau, mitjançant procediments d’estratificació de la població. A més tindrà un pressupost assignat per a les derivacions a l’atenció especialitzada vinculada.

Conceptualment d'entrada no sembla que es modifiqui gaire la contraprestació econòmica de les altes hospitalàries (a part de l’alta complexitat i la diversitat de tipologies d'altes, i sense tenir tancat el manual de facturació). Serà la suma resultant de:
a) La suma de multiplicar el nombre d’altes de cada tipologia pel preu unitari mitjà corresponent a la complexitat de la casuística atesa, modulat pels IRR i pels factors de ponderació de cada tipologia d’alta.
b) Més el resultat de multiplicar el nombre total de les altes, pel preu unitari corresponent al nivell d’estructura assignat a cada hospital.

S’incorpora una part significativa de pagament per resultats, basat en uns objectius territorials i en uns objectius específics per línia assistencial o per unitat proveïdora, segons correspongui. La contraprestació per resultats clínics i de salut no està inclosa a l’assignació capitativa, i haurà de contribuir a la sostenibilitat dels sistemes d’incentius establerts en acords laborals que siguin d’aplicació a l’entitat proveïdora dels serveis.

En el termini de 3 anys s’ha de presentar una avaluació d’aquest sistema de pagament, i proposar les mesures necessàries per tal que la contraprestació de l'assistència especialitzada hospitalària d’aguts evolucioni, cada cop més, a un model de sistema de pagament que tingui com a paràmetre principal el procés clínic.

Si el procés clínic ha de ser l'eix del finançament, més val que els sistemes d’informació i les avaluacions, des del punt de vista dels proveïdors, s’orientin des de ja a aquests indicadors. Cal evolucionar els quaderns de comandament de gestió sanitària, que només mirem analistes i gestors, per construir quadres de comandament de gestió clínica, que estiguin enfocats als clínics, i que siguin útils per a la micro gestió de Serveis i Unitats assistencials... o potser el bosc impedirà veure els arbres?

Paral·lelament al procés de definició del Decret, estem en un parèntesi que finalment no acabarà amb res significatiu ... la Llista d’Espera ens està acaparant les majors discrepàncies (més informació en: “Objectiu zero malalts amb més de 6 mesos d’espera en els 14 procediments quirúrgics garantits”, i “Precisions al voltant de les llistes d'espera hospitalàries i altres malentesos”).