Eficiència en hospitals públics vs. augment d’activitat en privats (EESRI 2012)

L’Estadística d’Establiments Sanitaris amb Règim d’Internament (EESRI) va ser implantada per l’Ordre de la Presidència del Govern espanyol al 1973 per recollir informació sobre l’estructura, la dotació i l’activitat dels hospitals espanyols. És d’obligat compliment, amb una periodicitat anual, i des de l’any 1980 és el Departament de Salut qui directament la realitza als hospitals de Catalunya.

El juliol passat s’ha publicat l’informe: “Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya, 2012: resum de resultats”, del qual se’n poden despendre alguns titulars interessants. 

En relació amb l’any anterior, en el 2012 s’observà una disminució global del nombre de llits, principalment de llits d’aguts i psiquiàtrics. En repassar l’informe de l’any anterior, ja es va observar que al 2011, en relació amb l’any 2010, també va haver una similar disminució del nombre de llits, principalment d’aguts, amb una tendència constant de reducció del rati per habitant en els darrers 20 anys (Fig. 9).

Al 2012 el personal hospitalari ajustat a 40 hores disminuí globalment, principalment per la reducció en els hospitals d’aguts públics. Idèntica frase es troba a l’informe del 2011 en comparació amb el 2010, tot i que amb més transfons... qui no recorda l’inici de les “retallades”?

Als hospitals d’aguts públics al 2012 es va produir un increment d’altes, d’intervencions quirúrgiques i de sessions d’hospital de dia. Això és encara més significatiu en mirar el gràfic evolutiu 1992-2012 (Fig. 10) ja que es trencà la tendència de reducció d’altes d’aguts iniciada al 2001.

 

 

Tant al 2012 com al 2011, l’estada mitjana es va escurçar als hospitals d’aguts públics. Portem anys amb aquesta bona tendència. A més al 2012 l’ocupació es va mantenir i va augmentar més la rotació respecte al 2011 (Fig. 12). Evidentment això té relació amb l’increment d’altes observat al 2012, tot i els menors recursos.

 

Pel que fa al rati d’Unitats de Mesura d’Activitat (UMA) per personal sanitari ajustat a 40 hores, al 2012 va augmentar en els hospitals públics. També ho va fer al 2011 respecte del 2010. És allò de “fer més amb menys”. Globalment hi ha hagut un clar augment de la productivitat.

Al 2012 els hospitals d’aguts públics, respecte del nombre de llits funcionants, va augmentar el rati d’ingressos econòmics i va disminuir lleugerament el de despeses. En relació amb l’activitat estandarditzada per UMA hi va haver un lleuger augmentat de l’eficiència, millorant significativament el resultat econòmic global. Tot i que el balanç continua negatiu, va millorar significativament, tendència que ja es va veure al 2011.

En la comparativa amb les dades de l’any 2011 dels hospitals d’aguts públics de la resta de comunitats autònomes espanyoles, destaca que Catalunya:

- Té el nombre més elevat de centres hospitalaris públics, però en nombre de llits per 1.000 habitants està per sota de la mitjana espanyola.

- Té una ocupació, una rotació i una ambulatorització quirúrgica de les més elevades, amb un nombre d’altes per 1.000 habitants en una posició intermèdia/alta.

- Té unes raons de personal total i personal sanitari, ambdues per llit, per sota de la mitjana, però en canvi les raons de UMA per personal total i per personal sanitari són les més elevades.

Les 67 pàgines de l’informe donen per molt més. Per exemple hi ha informació per Regió Sanitària amb variabilitats significatives, i es poden objectivar els extraordinaris augments en recursos i en activitat que estan experimentat el hospitals privats (Fig. 6). És recomanable la seva lectura... ni que sigui en la mateixa diagonal que s'intueix al gràfic.

-    

Font: Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya, 2012: resum de resultats