Hi ha marge de millora en la reducció de l'Estada Mitjana?

Fa pocs dies el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, ha publicat l’informe “Evolución de la Estancia Media en los Hospitales Generales del Sistema Nacional de Salud: Años 2001 – 2012”.

És un informe breu a on és interessant observar un mapa d’Espanya amb la comparativa de l’estada mitjana (EM) hospitalària de l’any 2012 per CCAA. Catalunya ocupa la tercera posició en el ranking d’EM més curta amb 6,16 dies.
Una altra informació rellevant és una taula amb el detall de la variació de l’EM anyal en el decurs del període analitzat, des del 2001 fins al 2012. Es troba un 10% de disminució màxima de l'EM, es a dir, entre els extrems de la sèrie; percentatge que té una petita variabilitat segons la grandària dels hospitals. En el cas de Catalunya la reducció arriba fins al 12,9%.

Tot i que no s’aporten valors estandarditzats que permetin fer una comparació directa entre territoris, globalment sí s’intueix una evolució raonable cap a l’eficiència. Si bé totes les regions han reduït l’EM, n’hi ha que ho han fet massa tímidament. En qualsevol cas seria necessària informació afegida pel que fa les variacions de la casuística atesa i els resultats en qualitat, per poder interpretar més adientment aquestes dades.
En aquest sentit, per fer una correcta comparació entre proveïdors, es proposa l'ajustament per episodi amb les variables “edat”, “complexitat” i “severitat”, que en conjunt arriben a explicar un terç de la variància de l’EM trobada amb aquestes dades (més de 3,5 milions d'altes anyals).

El detall de les comparatives pel benchmarking a nivell de grups de pacients i per Serveis, pot aportar un coneixement fonamental per a la millora en la gestió dels processos intrahospitalaris. Perquè no sigui únicament un exercici intel·lectual, un Sistema d’Informació que permeti suportar uns indicadors d’avaluació comparativa, hauria d’estar orientat a l'avaluació d'objectius concrets, a poder ser especificats i acordats en el marc d’alguna cosa semblant a un Contracte de Gestió, per anomenar-lo d’alguna manera, que facilités el compromís, la implicació i la innovació dels professionals envers la gestió dels seus Serveis.

L'EM a l'hospital on treballes s'ha reduït en els darrers anys? La resposta és sempre "Sí".

Què s'ha fet (o s'ha deixat de fer) per aconseguir aquesta reducció de l'EM? ... cal reflexionar-lo perquè és el més important per poder respondre a la pregunta més rellevant:

Creus que hi ha encara més marge de millora en la reducció de l'EM?
D'aquesta pregunta la resposta també hauria de ser afirmativa, ... si més no, estarem d'acord en què de cap de les maneres la resposta pot ser negativa, amb tots els matisos que es vulgui.

El nuevo Observatorio del SERMAS, comparación con el "Observatori" del SCS

Recientemente ha visto la luz el Observatorio de Resultados del Servicio Madrileño de Salud, con la publicación de información nominal en tres grandes apartados: estado de salud de la población, indicadores de Atención Primaria e indicadores de hospitales. Van quedando atrás los meros informes estadísticos generales, que aun siendo necesarios, han de permitir el avance de las políticas de trasparencia de la información en salud, como había iniciado el Servei Català de la Salut hace año y medio aproximadamente.

En lo que respecta a información hospitalaria, en ambos Observatorios se ofrecen detalles de los indicadores anuales más relevantes globales y por hospital, a fecha de hoy hasta el año 2012.

La diferencia radica en los indicadores utilizados, y en la mayoría de ocasiones en la metodología aplicada.

Un ejemplo de estas diferencias es la evaluación de la gestión de estancias: mientras que el SERMAS utiliza un IEMA respecto al año previo, el SCS utiliza una RFE respecto al mismo periodo. Por tanto no sólo es cuestión de semántica, sabiendo que IEMA es igual que RFE, sino que al cambiar el periodo de referencia se predispone a que la mayoría de centros muestren mejoría, en el caso del SERMAS, o sólo unos cuantos, los que tienen mejores resultados comparativos respecto a su grupo y año, en el caso del SCS.
Otro caso de diferencia significativa es el índice de substitución o porcentaje de ambulatorización de procesos quirúrgicos. Además de que los resultados no están ajustados por casuística, lo cual ya limita en sí mismo la comparación, la definición de lo que se asume como CMA es sensiblemente diferente en ambos Servicios de Salud.

En el Observatorio del SERMAS, habiendo revisado sólo el apartado de información de hospitales, destaca un mayor número de indicadores que en el caso del SCS, pero es una cuestión que depende de las prioridades y el consenso local.

En la mayoría de casos, en ambos Observatorios, no se hace referencia a que los resultados estén ajustados, y por lo tanto cualquier comparación debe ser muy prudente. Tanto es así que no voy a poner aquí ningún resultado explícito.

Es un hecho que se está avanzando en la trasparencia de información en salud, pero antes de seguir creo que es necesario definir un marco homogéneo para el benchmarking sanitario entre diferentes Servicios de Salud. Es legítimo que cada uno establezca sus prioridades, pero no es menos importante que haya un consenso sobre una mínima metodología común, que permita que el avance en trasparencia sea acompasado y que las mejoras en conocimiento, para usuarios y gestores de la sanidad sean, independientemente del territorio, igualmente accesibles para todos... ¿o no?

Variabilitat de l'associació entre EM i complicacions per Serveis d'alta del CMBD

Seguint amb les anàlisis de com s’associa l’ocurrència de certes complicacions amb l’estada hospitalària, avui es descriu la variabilitat d’aquest fenomen entre els Serveis d’alta del CMBD.

Dels 44 GRD prèviament seleccionats en el post anterior, en 30 gairebé tota la casuística es concentra en un únic tipus de Servei. Només pels 14 GRD restants és factible analitzar la variabilitat de l’índex d’associació entre l’estada mitjana (EM) i les complicacions d’interès segons el Servei d’alta.

Per a l’estudi de la variabilitat, s’han tingut en compta únicament aquells Serveis que van acumular com a mínim 10 altes del GRD analitzat en el període del qual es té informació.

Les complicacions tingudes en compte son 11 de les definides pel CatSalut en el MSIQ: nafres per pressió, problemes fisiològics o metabòlics post operatoris, septicèmia post operatòria, fractura de maluc post operatòria, insuficiència respiratòria post operatòria, embolisme pulmonar post quirúrgic o trombosi venosa profunda, pneumotòrax iatrogènic, infecció associada a catèter venós central, dehiscència post quirúrgica, punció o laceració accidental, hemorràgia o hematoma post operatori.

En l’anàlisi gràfica s’observa que, en la majoria dels 14 GRD analitzats, la variabilitat per Serveis és molt rellevant.

Per exemple, el GRD 544 “insuficiència cardíaca crònica i arítmia amb complicacions majors”, es troba distribuït en 4 Serveis diferents: en Cardiologia 160 altes, en Medicina Interna 343, en Unitat de Suport d’Urgències 67, i en Unitat de Geriàtrics Aguditzats 39. Destaca que 2 de cada 3 complicacions identificades estan en episodis donats d’alta per Serveis de Medicina Interna, i que en general aquest fet allarga l’EM un 28%. 

Una altra cosa és que l’EM dels episodis del GRD 544 que han tingut alguna complicació, i que ha estat donats d’alta per Serveis de Medicina Interna, tenen gairebé la mateixa EM que els pacients sense cap complicació, de les analitzades, donats d’alta per Serveis de Cardiologia.

Les complicacions son, afortunadament pels pacients, poc freqüents, però això implica que les anàlisis epidemiològiques siguin limitades. Disposar d’una gran base de dades de casuística hospitalària ens permetria respondre a moltes de les incògnites que se’ns plantegen quan rasquem la informació disponible.